Un exemple del tractament de formes pròpies de territoris diferents pot ser el que fa referència a l’expressió de les fraccions horàries. La Gramàtica de la llengua catalana recull la pròpia dels parlars del Principat i la dels parlars valencians i baleàrics. Cal entendre, en aquest cas, que el sistema que és propi d’uns territoris és inusual i no s’aplica fora d’aquests territoris.
Per tant, hi ha dos sistemes diferents per a expressar les fraccions horàries segons els parlars, a més de l’internacional:
a) al Principat, es compta per quarts l’hora en curs a mesura que es va completant, fet que és específic de la llengua catalana (sistema de campanar: un/dos/tres quarts de vuit [vuit = hora en curs].
b) en valencià i baleàric, per a la primera mitja hora s’afegeix l’escreix respecte a l’hora ja completada i per a la segona mitja hora es resta el que falta per a completar l’hora en curs (el sistema de rellotge: les set i quart/mitja [set = hora ja completada]; les vuit menys quart [vuit = hora en curs].
c) el sistema internacional, d’ús tècnic i especialitzat, afegeix a l’hora ja completada la fracció en minuts de l’hora en curs (les set (i) quinze.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada