L’ús de les preposicions "per" i "per a"

La GIEC ha optat per un criteri polimòrfic: dona tres sistemes diferents perquè els usuaris optin pel que s'adapti més al seu parlar.

1. Norma Tradicional (Pompeu Fabra):

• Només s'utilitza per davant d'un subjecte agent més un verb d'acció (context agentiu) seguit d'una subordinada d'infinitiu final (La Júlia va anar al bar [Context Agentiu] per parlar amb la Marta [Sub. d'inf. final]).

• S'utilitza per a davant d'un predicat amb un verb estatiu (Aquesta llibreta em fa falta per a classe), d'un nom que no és d'acció (És una eina per a tallar), d'un adjectiu (És necessari per a classe), d'una oració passiva/impersonal (Els reglaments s'aproven per complir-los), d'un subjecte que no coincideix amb el de l'oració principal (L'encarregada va enviar el mosso al magatzem per a tancar la llum) i darrera d'un complement nominal d'ús o destinació (Comprarem un regal per a la Júlia).

2. Criteri dels parlant que distingeixen per i per a (els valencians, els tortosins i els nord-occidentals):

• S'utilitza sempre per a (La Júlia va anar al bar per a parlar amb la Marta)

3. Criteri dels parlant que no distingeixen per i per a:

• S'utilitza sempre per (La Júlia va anar al bar per parlar amb la Marta)

La llengua formal manté la distinció entre per i per a, però les dues s’accepten indistintament i en tots els registres segons el parlar.

Activitat. Completa els següents fragments segons els criteris dels tres parlars anteriors:

1. Cal __/__/__ paper.
2. La Irene va anar a la botiga __/__/__ comprar pomes.
3. El llapis __/__/__, el tens sota la taula.
4. Els pisos es construeixen __/__/__ turistes.
5. El diccionari és útil __/__/__ saber el vocabulari.