Subordinades de relatiu amb el verb en infinitiu

Les oracions subordinades de relatiu amb el verb en infinitiu són possibles quan:

1. El subjecte implícit de la subordinada relativa coincideix semànticament amb el de l’oració de la qual depèn (No han trobat la manera com sortir-se’n).
2. L’enunciat no és oracional, com per exemple, en els títols i en els esdeveniments (Restaurant on degustar la cuina casolana).
3. El relatiu no fa de subjecte ni de complement directe de l’infinitiu (No tenim res a dir, No tenim temps per perdre).
4. L’oració és negativa i va acompanyada dels verbs tenir i haver-hi (No tenien on quedar-se a dormir, No hi havia on posar els peus)

En els registres formals són més habituals són més habituals les construccions d’infinitiu amb:

1. La preposició per o per a segons el parlar* (No veia ningú per a demanar-li auxili)
2. El verb en subjuntiu sovint acompanyades amb un verb modal com poder o haver de (Buscaven un lloc on poguessin passar la nit, M’agradaria llegir un llibre en què hagi de reflexionar).

*Podeu consultar l’entrada del blog anomenada “Les preposicions per i per a”).