Duplicació aparent de pronoms

En registres informals, de vegades a les oracions de relatiu se’ls hi afegeix un pronom feble pleonàstic, que no és adequat en registres formals. 

Però de vegades aquesta duplicació només és aparent quan el pronom feble o no té funció sintàctica dins de la relativa o fa una funció diferent a la del relatiu. Aquests són els casos:

a) quan el pronom feble està lexicalitzat: anar-se’n, sortir-se’n, veure-s’hi, haver-hi, sentir-hi, tocar-hi... En aquests casos els pronom forma part del verb i per tant és necessari i no provoca una duplicació.

Tot i no dur les ulleres a sobre va escollir una butaca des de la qual no s’hi veia gaire.

Després de moltes complicacions mèdiques de les quals, afortunadament, se n’ha pogut sortir.

b) quan el pronom representa el complement de totalitat d’una construcció partitiva, com en els següents casos:

En Marc tenia tres caramels, dels quals ja n’ha perdut dos.

Van encarregar tres pollastres, dels quals només en queda un.

c) en construccions coordinades com:

Amb la farina que he comprat i més que n’hi haurà allà, podrem fer el pastís.

d) quan el pronom feble pertany a un adjunt de la relativa, pot semblar que hi ha una redundància, però no és duplicació perquè el relatiu i el pronom feble tenen funcions diferents, una del verb de l’oració de relatiu (tornar) i l’altra del verb de l’adjunt (llegit)

Quin és el llibre que vas tornar a la biblioteca sense haver-lo llegit?